Josep M. Allué, autor convidat d'aquest any, presentarà JINX, un joc d’imaginació
-
Vindràs a presentar el joc JINX a la Fira
Jugar X Jugar de Granollers, com el definiries?
El Jinx
és un joc d’imaginar a partir de veure nou imatges abstractes i endevinar què
ha imaginat el jugador que té el torn per tal de córrer i ser el primer a
senyalar-la. És un joc d’imaginació però també de rapidesa i
riures al descobrir què veuen els demés on un veu altres coses totalment
diferents.
- Ens pots explicar la història que hi ha darrera d’aquest joc?
La idea em va venir llegint una història del
Calvin i Hobbes on estan mirant els núvols i imaginant quina forma tenen. A
partir d’aquí vaig passar a testejar el joc amb imatges del test de Rorschach però els resultats eren molt
poc divertits, així que vaig fer una maqueta amb les meves pròpies
il·lustracions fetes només amb línies i el joc va començar a funcionar com jo
volia.
Així el vaig portar a una de les Nits Lúdiques que
organitza Homoludicus i després un
parell de partides van oferir-me publicar-lo. També va ser allà on li vam posar
el nom de Jinx. Als quinze dies vam
anar a presentar-lo a la fira de jocs de Nuremberg per buscar-li un editor internacional
i es van interessar força editorials alemanyes però va ser jugant a Cannes, un
parell de mesos més tard, quan Régis, el director de Libellud, el va veure i
allà mateix vam tancar el tracte per publicar-lo a la resta del món amb les
il·lustracions de Dominique Ehrahrd.
Al cap d’uns mesos Asmodee, el distribuïdor de
Libellud, va proposar incloure’l dins la línia Dixit i després de rumiar-m’ho una mica em va semblar bé, cosa que
crec que va ser un encert per la promoció que ha donat al joc. Per desgràcia el
nom de “Dixit” no es podrà fer servir
en l’edició espanyola per un tema de drets, però tota la resta és idèntica en
totes les edicions.
- Ja està editat?
En aquest moment està editat per Libellud a
França, Asterion Press a Italia, Hobbity a Polònia, Kaissa Chess & Games a
Grècia i Lautapelit.fi a Escandinàvia.
- En quantes llengües el podrem trobar en un principi?
L’edició d’Homoludicus, que és la que es trobarà a
Espanya, es publicarà en català i castellà a més d’en portuguès. En tot el món
de moment es pot trobar en una dotzena de llengües diferents.
- Per què aquest nom de JINX?
Doncs aquest nom li va posar el Pol, propietari d’Homoludicus.
Jinx és el que diuen els anglosaxons
quan dues persones diuen la mateixa paraula al mateix temps. El primer que diu
“Jinx!” pot demanar penyora a l’altra, igual que aquí es diu “bis bis” o
“Filipinas para mañana”. Com en el joc de tant en tant dues persones trien la
mateixa imatge a l’hora, dir “Jinx!” per desempatar va quedar com molt adient.
- Més enllà del JINX, com a creador de jocs, quan et poses a jugar sempre tens una visió analítica del joc en qüestió?
No ho pots evitar. Quan jugues a algun joc per
primera vegada et fixes en els seus mecanismes, si està compensat, com
evoluciona la jugabilitat al llarg de la partida, quines sensacions produeix en
els jugadors individualment i com a grup... Ho fas de forma inconscient, igual
que ho deu fer un músic en sentir una cançó o un cuiner en tastar un plat.
Bé, primer parteixes d’un tema (el descobriment
d’un planeta) o d’un mecanisme de joc (arribar el primer l’altra banda del
tauler). Després desenvolupes la idea, defineixes els components i fas una
primera maqueta per testejar, testejar i testejar amb tanta gent diferent com
puguis. Quan ja tot funciona haurà arribat el moment de fer la maqueta
definitiva i buscar-li editor.
Els passos per arribar a publicar com autor de
jocs són molt similars als de qualsevol activitat de creació com ara escriure,
cantar o pintar. Cal creure en les teves creacions, mostrar-les a totes les
editorials que sigui possible i perseverar fins que arribi la teva oportunitat.
El Roberto Fraga, que és un gran autor de jocs, explica que va fer més de 150
maquetes abans publicar el seu primer joc i avui dia és un dels referents del
sector. Per saber tot el que es mou en aquest àmbit des de fa uns anys hi ha
l’associació Ludo (www.asociacionludo.com), que agrupa els autors espanyols i
altres professionals dels jocs i és un molt bon punt de trobada per a tots els
interessats en la creació de jocs.
- Com veus l’escenari del joc actualment?
Des de fa un parell d’anys hi ha força autors
espanyols publicant a Europa i amb grans editorials. I aquí a Espanya, tot i
que a diferència d’Europa no hi ha un gran mercat per als nous jocs, crec que
aquest sector de públic es va creant de mica en mica i que és un creixement
exponencial gràcies als nous jocs, els festivals, les accions de difusió des de
les editorials i de les webs especialitzades com Jugamos Tod@s o 5 minutos por
juego (5mpj)
- Amb quins autors t’agradaria treballar?
Personalment m’agrada treballar en equip, aquí a
Espanya he dissenyat molts jocs amb el Víktor Bautista, amb qui vam publicar el
Pesca Polar i amb el Dani Gómez, que vam treballar plegats molts anys.
De fora m’agradaria treballar Dominique Ehrahrd,
l’il·lustrador del Dixit Jinx, perquè és un gran autor de jocs amb unes
dinàmiques molt innovadores; amb en Robeto Fraga, perquè és un bon amic i sap
fer jocs divertits com pocs i també amb l’Antoine Bauza, doncs hem coincidit
moltes vegades a fires i festivals fins a fer-nos amics i, a banda d’un gran
autor, és una persona excel·lent.
- Quan t’encarreguen un joc, quin és el tipus que més t’agrada?
M’agrada fer jocs sobre un tema o uns personatges
definits, com el de “La fiesta de Dora” que t’obliguen a investigar sobre el
seu món perquè el joc et que permeti experimentar-lo en primera persona. També
m’agrada molt dissenyar jocs per transmetre un contingut o un missatge definit,
ja siguin els valors d’una marca, els programes d’una ONG o un trosset
d’història d’una ciutat.
- Ja que tens una desena de llibres de jocs infantils, quan et poses a crear jocs prefereixes fer-ho per a nens o per a adults?
Prefereixo fer-ho per a famílies o grups d’amics,
és a dir a partir de 10 o 12 anys però que agradin tant als nens com als joves
i els pares.
- Has creat jocs especialment per a les teves filles?
No, però se n’han fet un fart de testejar
prototipus, cosa que he de dir que els agrada molt, eh? La més petita cada cop
que juga a un joc nou pregunta “Aquest l’has fet tu papa?”. Santa innocència.
- Juguen amb jocs clàssics o de nova creació?
Doncs dels dos tipus. Això sí, prefereixen abans jugar
al “Fauna” o “L’illa prohibida” que a l’oca o el dominó per exemple.
- Hem llegit que eres un gran lector de còmics, creus que t’han influït?
Un còmic et proposa una història fantàstica o
real, en la qual segueixes als protagonistes, en un joc tu ets un dels
protagonistes. En aquest sentit crec que són dos mons força propers i són una
bona font d’inspiració.
La veritat és que no hi havia una gran varietat de
jocs quan jo era petit. Recordo els “Juegos Reunidos Geyper”, la primera
partida que vaig fer al “Monopoly” o innombrables partides de “Risk” els
diumenges a la tarda. Ara mateix m’agraden els jocs ràpids, de relació i on
puguis riure i passar-t’ho bé amb els amics. Alguns dels meus favorits són el “Time’s
Up”, el “Diamants” o el “King of Tokyo”.
- Podem fer recompte del nombre de jocs que has creat?
De tauler n’hauré creat una cinquantena llarga, ja
siguin per encàrrec o com autor. N’hi ha de tot tipus, des d’educatius amb o
sense components electrònics com els de la col·lecció “Aprenc a...” d’Educa
Borras, fins a jocs familiars associats a grans entitats com el “Planeta Barça”
o altres de promocionals com el joc de cartes que es guanyava a la Festa dels
Súpers “Roc, fes-li un petó”.
- De quin estàs més orgullós?
Et diria que de tres en concret, el “Tobynstein”, que
va ser el primer joc d’autor que em van publicar; el “Física o Química” perquè
va ser un molt bon joc partint d’una sèrie de TV poc fàcil de plasmar en un joc
i per suposat del “Jinx”, que gràcies a la participació de Dominique en el
projecte com a il·lustrador i la projecció que està tenint des de Libellud crec
que arribarà a les mans de molta gent perquè es diverteixin amb ell.
- Estàs ara creant-ne o pensant-ne algun?
La veritat és que sempre estàs donant-li voltes a
una pila d’idees. El més habitual és tenir una desena d’apuntats amb les quatre
idees essencials anotades, 4 o 5 amb el prototip ja fet i testejant-los per
ajustar-los i un parell o tres ja acabats a l’espera de presentar-los als
editors. A més, estan tots els encàrrecs que vénen dels fabricants de jocs i
joguines que estem desenvolupant des d’Idealúdica per publicar aquest any.
- Si et busquem, on et podem trobar actualment?
Em trobareu a la meva empresa, Idealúdica Coneixement en Joc de la qual en sóc soci director. Des
d’allà assessorem i creem jocs tan per a companyies del sector del joc i la
joguina com per a empreses i institucions que volen transmetre els seus valors
mitjançant el joc o incorporar-lo en les seves accions de comunicació o
formació. Per a un contacte directe hem teniu a jmallue@idealudica.com o al twitter a @idealudica i també a @jmallue.
.jpg)
.jpg)
